Crec que us equivoqueu: Ferran i Helena
Em sembla que vosaltres dos no heu entès res de res.Parlo en nom meu i segurament que en nom de tothom: Som nosaltres els qui us hem d'estar agraïts, va ser un casament totalment diferent i atípic de la resta, es casaven dues persones importantíssimes en les nostres vides, persones amb qui hem rigut, hem cridat, ens ho hem passat bé, i hem viscut moments molt emotius, com el d'aquest dia. Vau muntar un espectacle inoblidable, que segurament recordarem sempre i no amb la ment sinó amb el cor. Tots alhora cridem: SOU FANTÀSTICS! Tant com a parella com a matrimoni. Gràcies per unir-nos a tots en un dia com aquell, per fer que fos una experiència memorable, i sobretot, per deixar que us acompanyéssim en el dia més feliç de les vostres vides.
Tota la gent que estigui amb mi i que llegeixi aquest missatge, no calleu, vull saber la vostra opinió, vull que ho confirmeu o m'ho desmentiu: Hi esteu d'acord?
I la parella, no ho veieu igual que nosaltres?
2 comentarios:
jolin tu, quina emoció!!! quines paraules més makes Joan! Jo crec que son agraïments mutus, jejeje nosaltres estem feliços perque ens heu acomanyat i vosaltres perq us hem demanat que ens i acompanyeu....
gràcies per aquestes paraules m'han fet posar la pell de gallina!
Helena
Vaja, moltes gràcies Helena!! Jo també penso el mateix que tu, són agraïments recíprocs.
No cal que em donis les gràcies, és el que penso! Què creus, que el que vas escriure tu no em va emocionar? ;)
Publicar un comentario