lunes, 5 de marzo de 2007

Canvis importants a la vida

Porto uns dies que per coses que ens han anat passant, estic bastant pensativa... a la vida no hi ha res segur, kuan menys t'ho esperes pot pasar aguna cosa bona o dolenta que te la pot fer canviar, sense esperar-ho. Aquests dies m'han passat coses molt bones i coses dolentes, i no paro de pensar... perque passen akestes coses?¿ si existís Déu permetria que passessin aquestes coses? no vull dir que Déu no existeixi, però estic confusa...Tot són interrogants i no trobo respostes... aquest blog a part de per treurem una mica les coses de dins, és perquè em doneu la vostra opinió o punt de vista de la vida i de perque de tant en tant ens dóna alguna sotregada ja sigui bona o dolenta, i quin sentit creieu que té, que per quatre dies que estem aki passin akestes coses...

6 comentarios:

Anónimo dijo...

La vida es como el ratón con el queso.... llega un dia que se acaba el queso. Lo único que ay que hacer en cuanto se acaba, es volver a buscar para poder encontrarlo de nuevo lo antes posible, sin lamentaciones ni retorcidos pensamientos, simplemente assumelo y busca cuanto antes tu nuevo queso.

Anónimo dijo...

Eyy si el queso se acaba, no necessariamente ay que buscarlo en una pareja nueva....sino encontrar ese algo que hace que el queso re-aparezca en la vida del pequeño ratón.....

Filosofia con un buen vaso de cardú en la mano.

by Fernix

Joan dijo...

Jo estic com tu Helena, em passa de tot i no em passa res alhora. Tant poden ser coses bones, com de cop i volta aquestes coses bones em fan patir i fins i tot se'm poden tornar dolentes. Jo crec que és a base d'aquestes coses que aprenem a viure, a fer-nos més forts i que si ens passa per segona vegada alguna cosa anterior ja tenim un mínim d'experiència i podem soportar-ho millor. Però crec que hi ha alguna cosa impossible de superar per més que et passi: Que la persona més T'ESTIMIS en tot el MÓN et trenqui el cor.

Anónimo dijo...

Para declaraciones y esas cosas mejor otro blog, esto no es un blog de romanticismo!!!Ya empiezo a estar cansado... haver si leemos bién el contenido de éste post...

Anónimo dijo...

Sí que han pasado cosas después de tanto tiempo, creo que me he perdido algo pero en fin, me gustaría comentar una cosa de vuestro blog, sobre todo este último post & comments. Estoy totalmente de acuerdo con Leneta, fernix y joan. En cambio a "anónimo" quisiera decirle algo. No veo romanticismo en ninguna parte, ¿dónde está el romanticismo? Según la "Real Academia Española" romanticismo se define como: "m. Escuela literaria de la primera mitad del siglo XIX, extremadamente individualista y que prescindía de las reglas o preceptos tenidos por clásicos."

Creo que este blog está formado por amigos, gente que cuenta todas sus cosas (buenas y malas) y que por el simple hecho de ser personas pueden tener un día con mucho humor, como puede ser que se encuentren tristes y sentimentales, ya que los humanos tenemos sentimientos.

Anónimo dijo...

La vida és així, coses bones i dolentes. Almenys així és la vida per als humans, si tot va bé podem esquivar la mort fins que nosaltres mateixos ja no podem funcionar més. El més important, és empaparte de les coses bones que t’envolten i confiar en els que no et fallaran mai i per altra banda viure les desgracies alienes per veure que un sempre pot estar pitjor i com les podem evitar.

By Equisetum